Creixement del pèl

La epidermis està formada per un epiteli escamós avascular a través del qual sobresurt el pèl. La subjacent dermis conté el teixit connectiu, els vasos sanguinis, el fol·licle pilós on es regenera el pèl, les glàndules sudorípares i altres estructures.

Cada pèl del cos neix d'una unitat pilosebácea i està contingut amb ella. Formant aquesta unitat el fol·licle pilós, el tall pilós, glàndules sebàcies, capil·lars sanguinis i els músculs erectors del pèl.

El fol·licle pilós és la cavitat de la pell que conté l'arrel del pèl i genera el propi pèl mitjancant l’acumulació de cèl·lules en aquesta arrel. Just al fol·licle es trova la glàndula sebàcia, productora de greix (que es trova en quasi totes les parts del cos humà a excepció de les palmes de les mans, els llavis i les plantes dels peus). A vegades, l’excés de greix impedeix el creixement del pèl. Per això existeix una relació entre la quantitat de glándules sebàcies i la densitat del pèl, en general (encara que també hi ha altres factors que influeixen): quantes mes glàndules sebàcies, menor quantitat de pèls.

A la base del fol·licle es trova una estructura que es diu pàpil·la. La pàpil·la és composta principalment de teixit connectiu format per cèl·lules progenitores, per això la degeneració de la pàpil·la és rara o inexistent. La pàpil·la es generalment ovalada o amb forma de pera i es trova envoltada per la matriu del fol·licle pilós quasi en la seva totalitat, a exepció de la zona inferior per on entra en contacte amb els capilars i el demés teixit connectiu. Al voltant de la papil·la es trova la matriu del fol·licle pilòs, formada per cèl·lules epitelials molt sovint mesclades amb mel·lanocits (cèl·lules que produeixen la mel·lanina) A la matriu del fol·licle es determinen les principals estructures de la fibra capilar i l'interior de l'arrel del tall pilòs. L’epiteli de la matriu del fol·licle experimenta un creixement cel·lular dels més ràpids al cos humà. Alguns tipus de quimioteràpies o radioteràpies afecten a aquest creixement per el que poden produir pèrdua del pèl.

També unit al fol·licle es troba un petit conjunt de fibres musculars anomenat erectors pili, responsable de la posició que pren el fol·licle i el pèl perpendicular a la superfície de la pell, produint la pell de gallina. Les cèl·lules mare es troben adherides al fol·licle a l'altura del múscul erector i són les principals responsables de la producció de pèl durant un procés conegut com l'etapa anàgena.

Les tiges piloses no són permanents, contínuament creixen i es substitueixen. El creixement i la caiguda del borrissol segueixen un cicle continu de 3 fases. L’anàgen és la fase de creixement, el catàgen és un estat transitori, i el telògen és la fase de repòs. Per a cada fol·licle la durada de cada fase és variable i ve determinada per la genètica, les hormones i la zona del cos on es trobi. El pèl a la fase anàgena és més susceptible a lesions que en altres fases i per això en aquesta fase la Llum Pulsada Intensa és més eficaç. Fes clic aquí per obtenir més informació sobre les fases del cicle pilós.